COLLITA
Obro l’última ampolla
de l’anyada en què vam posar etiquetes
al vi i a la felicitat.
Ara té gust d’antic celler
i de ceps arrancats,
de tu i de mi fets sediments
que es dispersen al fons de cada copa.
Reompliré l’ampolla buida
amb l’aire hipnòtic del moment
de l’extrema nostàlgia.
Me’l prendré d’un sol glop,
del broc estant,
quan no sàpiguen moure’s
les fulles del meu arbre.
Serà un instant irrepetible:
respirar el temps fugit
talment com qui s’abraça a l’únic
i definitiu vol de l’ànima.
