Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris combat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris combat. Mostrar tots els missatges

10 d’abr. 2021

TU I JO, ASSEGUTS A TAULA

 

 

TU I JO, ASSEGUTS A TAULA


Tu i jo, asseguts a taula.

No tenen cap valor

els plats de porcellana decorada,

ni els coberts que els assetgen,

ni l’àpat que claudica dins la boca.

 

Només importa

la copa de vi negre que he tombat

amb un maldestre moviment del braç

repel·lint, rebutjant, les paraules irades

que em llances des del teu

costat fosc de la taula.

 

Perquè està escrit que si un mateix

trenca la seva copa, perd,

talment com qui en combat esfondra

un objectiu amic.

 

Sang de celler vessada

que des de les tovalles blanques

em desemboca avall per la cintura

fins a tenyir-me el sexe amb el color

de les ferides velles. 




5 de jul. 2019

UN CLOT OBERT












Un clot obert,
a punt de ser la gola
per on davallarà el company vençut.
Déu queda massa lluny per a ser invocat.
Més a prop, cau el sol a plom.
Busquem l’aire que mou les tendres
fulles dels arbres.
Algú improvisa uns versos
que serviran com a pregària.
Un altre exclama ¡amén!
i tots junts congreguem un dèbil eco.
No plorem prou perquè
en la geografia del combat
ens reservem l’espai del propi plany.
No és cap secret:
la mort viatja en cada projectil,
i et busca i et penetra
i a dins taboca el seu desert.
Cobrim la fossa,
però un rastre de fang aferrat a les botes
anirem escampant per sempre.

Passats els anys,
quan hi hagi crescut l’herba,
ja no recordarem en quin lloc vam cavar,
en quin lloc vam inútilment morir.