DESTRIANT RECORDS

Fotograma de L'arbre de la vida (T. Malick).

Cada vegada els dies són més curts

perquè càpiguen tots en la memòria.

Vaig destriant records que vull guardar

com qui endreça a l’armari aquella roba

que només un mateix sap dir d’on ve,

quan la va dur i on la durà a morir.

Els records sempre tenen perspectiva

de passat, d’envellit licor amarg.

Fidels i evanescents, ens acompanyen.

Tinc records tan perduts com la innocència.

Tinc records intentant sortir de mi.

Tinc records que podrien ser ferides.

Tinc records per salvar-me de la nit.

Tinc records en papers i en epitafis.

Tinc records construint-me la nostàlgia.

Tinc records amb veu baixa de secret.

I records a mig fer que no em serveixen:

si eren nostres, per què els guardo jo sol?

Records que necessiten pietat.