Una parella. Dona i home.
S’han aixecat del llit abandonant
la roba rebregada i els coixins
desendreçats. Són les despulles
com de pètals despresos
del ram de la victòria.
Els llençols lentament
aniran oblidant les escalfors.
Esfullat el plaer, noten el fred:
la pell torna a ser feble.
No els queda res per fer.
Miren l’hora. Es vesteixen.
Han de tornar al moment
d’abans de l’abraçada i amagar
qualsevol rastre de complicitat.
Aparcar aquest amor,
que és així com n’hi diuen
cada quan es retroben,
un cop a la setmana.
