Un segon,
i
un altre,
i
un altre,
són
tres segons recents,
endebades
perduts.
Moren
tan a la vista
que
impedeixen la màgia
de
construir un secret.
Un
minut
que
caduca
ara
mateix
m’avança
i guanya:
em
falta temps perquè
quallin nostàlgies.
quallin nostàlgies.
Fuig el dia d’avui.
S’immola
en
constant compte enrere.
Entraré
a demà
travessant
la nocturna
estació
a l’hora exacta.
Em
rebran els instants
que inicien de nou el dia.
Tot
accessible, doncs.
Tot
possible, també.
Tindré
un amor secret
d’aquells
de mitjanit,
i
aturaré el rellotge
des
del primer moment.
No
voldré comptar el temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada