31 d’oct. 2016

ORÍGENS

Landscape, Albert Guasch



















Ara mateix algú podria
estar pensant aquestes coses.
Potser com jo escrivint-les
damunt l’última arrel
d’on vam aprendre a créixer
abans de qualsevol intent
d’asfalt i formigó.
¿A qui no li han plantat una ciutat
en el jardí de la memòria?
¿Qui no duu en la nostàlgia
paisatges degollats? 
És possible que algú
encara guardi fulles seques
dels seus arbres, semblants als meus.
Tots les teníem verdes.
Compartírem l’origen
d’un lloc determinat. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada