COLLITA

 

COLLITA
 
Obro l’última ampolla
de l’anyada en què vam posar etiquetes
al vi i a la felicitat.
Ara té gust d’antic celler
i de ceps arrancats,
de tu i de mi fets sediments
que es dispersen al fons de cada copa.
 
Reompliré l’ampolla buida
amb l’aire hipnòtic del moment
de l’extrema nostàlgia.
Me’l prendré d’un sol glop,
del broc estant,
quan no sàpiguen moure’s
les fulles del meu arbre.
Serà un instant irrepetible:
respirar el temps fugit
talment com qui s’abraça a l’únic
i definitiu vol de l’ànima. 

 

NOMÉS ELS GOSSOS VAN BORDAR

NOMÉS ELS GOSSOS VAN BORDAR 


Aviat pren, el foc;

no té cap mèrit un incendi.

És més difícil treure’t la pudor del seu fum.

Una nit vaig sentir bordar no sé quants gossos

als defores i en tots els punts de la ciutat.

Anunciaven signes i senyals,

el retorn de les pors antigues

i els colors sense nom de les pors ignorades.

Veia com s’encenien els llums de les finestres

i a dintre veus irades

cridaven, maleïen,

exigien silenci,

clavar-se al llit, dormir.

Ningú no va baixar al carrer.

I vaig anar-me’n sol

—a les espatlles, tot allò que havia entès—

perquè el cel no oferia dreceres ni refugis,

i l’ànima volia fer camí

i arrecerar-se en el costat flonjo dels gossos.

I això que invocar Déu

hagués estat un acte més fàcil i solemne.

Però jo estava en deute:

només els gossos van bordar.

DESPRÉS DE CONSUMAR L’AMOR

Pintura d'Edward Hopper

Després de consumar l’amor,

ens aixequem del llit

callats i sense dir “t’estimo”,

potser perquè ja ho donem per entès

o potser per d’haver-nos compartit

amb el regust de dos antics silencis.

El nostre llit

és la parada on confluïm,

com qui té gana i menja i jeu,

tres actes successius al mateix lloc.

De vegades, però, en els dies

més vulnerables de la por

ens quedem dins el llit

abraçats fins a somniar-nos

que fem l’amor amb l’ànima

i sense el cos.