9 de febr. 2020

NOMÉS ELS GOSSOS VAN BORDAR






















Aviat pren, el foc;
no té cap mèrit un incendi.
És més difícil treure’t la pudor del seu fum.

Una nit vaig sentir bordar no sé quants gossos
als defores i en tots els punts de la ciutat.
Anunciaven signes i senyals,
el retorn de les pors antigues
i els colors sense nom de les pors ignorades.

Veia com s’encenien els llums de les finestres
i a dintre veus irades
cridaven, maleïen,
exigien silenci,
clavar-se al llit, dormir.
Ningú no va baixar al carrer.

I vaig anar-me’n sol
—a les espatlles, tot allò que havia entès—
perquè el cel no oferia dreceres ni refugis,
i l’ànima volia fer camí
i arrecerar-se en el costat flonjo dels gossos.

I això que invocar Déu
hagués estat un acte més fàcil i solemne.
Però jo estava en deute:
només els gossos van bordar.



14 de gen. 2020

QUI ABANDONA UN JARDÍ












Qui abandona un jardí
sap que l’ocuparan l’insecte i la mala herba
entre les branques seques.

Qui vol ser recordat
per l’harmonia de les flors creades
no pren els ulls de qui les enalteix.   

Si una mà, un puny,
obre la porta de les guerres,
el foc que arribi serà el teu.
Vindran totes les coses impossibles
i exclamarem: «Això no estava escrit.»
Aleshores caldrà que ens desdiguem
d’anar a rentar la roba dels últims abatuts.
Com ells tindrem les mans gelades
i seran ben inútils
el sabó i l’aigua de les llàgrimes.

Si un dia Déu
deixa perdre el jardí,
qui sabrà d’Ell sense nosaltres?
Qui farà d’esbarzer?