La roca avisa
amb
el definitiu soroll
de
quan va rodolant
pendent
avall de la muntanya.
Per
a aturar-la no tinc braços.
Per
a esquivar-la no tinc cames.
La veu d’un crit perdut no l’atemoriria.
Resar,
¿quina pregària
faria
que es complís la meva voluntat
abans
que Déu no executés la seva?
¿Com
convèncer-lo,
si
és Ell qui m’ha posat on s’embassa la pluja
i
qui ha creat i mou i em llança
la
roca en desigual combat?
Només
em resta creure.
Crec
en la roca.
