EL RELLOTGE DE DÉU

EL RELLOTGE DE DÉU

A Déu vaig demanar-li temps

i el temps prengué la forma d’un rellotge

que marcava només els dies.

Set dies nous em va crear,

com set estacions amb profecia.

El darrer, molt més llarg, anunciava:

«Tot està fet.

És el dia en què Déu 

també va descansar.»

NAUFRAGIS

NAUFRAGIS

No esperis grans prodigis

ni tampoc els demanis

que no et vindran.

Mira, sinó, la mar profunda:

com un botí de mort,

  s’ha apoderat de veus 

i ofegades pregàries

perquè cap Déu no estava a punt

  per a escoltar-les.

¿Qui mena el temporal,

més poderós que el Déu

de l’esperança?

Per creure, creu en els naufragis.

Tu aprèn de l’home

que a la platja no cessa

de retornar a la mar els peixos

naufragats a la sorra.

Ningú no l’ha cridat

però ha fet seva l’hora muda

de la sal a la boca

i les mans necessàries.

Els peixos creuen en qui els salva.