Qui abandona un jardí
sap que l’ocuparan l’insecte i l’esbarzer
entre les branques seques.
Qui vol ser recordat
per l’harmonia de les flors creades
no pren els ulls de qui les
enalteix.
Si una mà, un puny,
obre la porta de les guerres,
el foc que arribi serà el teu.
Vindran totes les coses impossibles
i exclamarem: «Això no estava
escrit.»
Aleshores caldrà que ens desdiguem
d’anar a rentar la roba dels últims
abatuts.
Com ells tindrem les mans gelades
i seran ben inútils
el sabó i l’aigua de les llàgrimes.
Si un dia Déu
deixa perdre el jardí,
qui sabrà d’Ell sense nosaltres?
Qui farà d’esbarzer?
