Aviat pren, el foc;
no
té cap mèrit un incendi.
És
més difícil treure’t la pudor del seu fum.
Una
nit vaig sentir bordar no sé quants gossos
als
defores i en tots els punts de la ciutat.
Anunciaven
signes i senyals,
el
retorn de les pors antigues
i
els colors sense nom de les pors ignorades.
Veia
com s’encenien els llums de les finestres
i
a dintre veus irades
cridaven,
maleïen,
exigien
silenci,
clavar-se al llit, dormir.
Ningú
no va baixar al carrer.
I
vaig anar-me’n sol
—a
les espatlles, tot allò que havia entès—
perquè
el cel no oferia dreceres ni refugis,
i
l’ànima volia fer camí
i
arrecerar-se en el costat flonjo dels gossos.
I
això que invocar Déu
hagués
estat un acte més fàcil i solemne.
Però
jo estava en deute:
només
els gossos van bordar.
