2 de set. 2017

CAMPO LORQUIANO














Yo tenía un manzano,
siempre con cinco frutos
como cinco bordados.

En mi frente asomados,
de las ramas pendían
velando su gusano.

Pero alguien taló el árbol
y arrodilló manzanas
a los pies del cadalso.

¿Quién lo hizo? Fueron cuatro,
con el hacha cortante
y la sombra en las manos.

Mi campo degollado:
cinco manzanas rotas
de cuerpo disecado.

El fruto asesinado
les dio, al comerlo, polvo,
y el gusano, sudario. 



26 d’ag. 2017

FAULA

(Fotograma de "El laberint del faune")


 













Obre el teu bosc. 
A dins hi viu un bosc inexistent.
Segueix-lo obrint fins que el desvelis
com qui el secret profana de la màgia.
Sabràs que l’has trobat quan vegis una lloba
alletant les infàncies perdudes.

Lluna salvatge, ventre i nata.
Tot l’univers cabria en els llavis que mamen.

Hi haurà la nina antiga
que amb laranya algú va expulsar de casa
perquè tenia un peu trencat 
i un plor endurit als ulls.

I la nina de drap
que ha aconseguit, per fi, descloure
els repunts de la boca, i riu, i es deixa endur
pel fluvial corrent del pit.

I el conte a mig llegir,
fossilitzat a l’hora bàrbara
en què els infants es feien vells de cop
i el cel no recordava els blaus ni les paraules.

Però després surt del bosc. Fuig.
No deixis rastre, no facis soroll.
A vegades la lloba es regira i udola
amb la mateixa intensitat
que el crit dels menyspreats.