Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris copa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris copa. Mostrar tots els missatges

10 d’abr. 2021

TU I JO, ASSEGUTS A TAULA

 

 

TU I JO, ASSEGUTS A TAULA


Tu i jo, asseguts a taula.

No tenen cap valor

els plats de porcellana decorada,

ni els coberts que els assetgen,

ni l’àpat que claudica dins la boca.

 

Només importa

la copa de vi negre que he tombat

amb un maldestre moviment del braç

repel·lint, rebutjant, les paraules irades

que em llances des del teu

costat fosc de la taula.

 

Perquè està escrit que si un mateix

trenca la seva copa, perd,

talment com qui en combat esfondra

un objectiu amic.

 

Sang de celler vessada

que des de les tovalles blanques

em desemboca avall per la cintura

fins a tenyir-me el sexe amb el color

de les ferides velles. 




16 d’ag. 2017

CONSOLACIONS



















I
Si es fonen els paisatges
pintaré l’escenari
trist de la nit.

II
Que em trobeu la veu fina?
Escolteu: la profunda
retrona a dins.

III
Assajo melodies:
diàleg de trompeta
i violí.

IV
La dona que jo estimo
és desig en el somni,
fum al matí.

V
Per enganyar l’absència
enfilo una drecera
a mig camí.

VI
Quanta sort qui està amb ella.
Aixeco sol la copa
sense el seu vi.

VII
Copa suau de lliri
que no em fereixi els llavis
de tan florit.

VIII
Et sóc fidel com sempre:
estàs en la constància
del meu neguit.

IX
Desaprendré a estimar-te
quan la branca es despulli
inclús de mi.

X
No marxis sola. Espera’m
amb la maleta feta
del paradís.


18 de febr. 2017

ESCRIT HAVENT LLEGIT EL POETA KEATS











Quin repte penetrar la fibra
d’una pàgina en blanc
per fer-hi créixer alguna cosa
semblant a la poètica!

Escrivint,
puc relliscar entre els versos,
perdre’m, tenir vertigen,
estimar, maleir i refer paraules
pagades amb la nàusea
que s’acaba incrustant contra les lletres.

Salva’m de tot plegat, oh Keats!

Perquè la teva por
no venia de les pàgines nues.
Les omplies amb versos inquiets,
florits i exuberants.
Sabies remuntar els poemes
com qui enfila les perles d’un collar.
No era la teva por, la meva, no.
Tu temies
que et sorprengués la mort
abans de ser prou tu, abans
de recollir amb la ploma la bellesa.
Perseguies el propi mite,
la romàntica i noble dèria.

No vas entrar a la tomba cap poema
i a fora un llorer tendre et guarda.
Salut, etern lirisme!
Mai no podré seguir-te els passos;
només et sé guanyar en la dubtosa
carrera que premia el temps viscut.

Però jo puc llegir els teus poemes,
saber-te, i amb els dits tocar on jeus.
Puc trepitjar els paisatges i tants prats
que per tu reconec, i ens els donem,
i al teu nom torno a trepitjar.
Alço per tu la copa i et manllevo
l’èxtasi d’aquell brindis cap el mite:
«¡Somriu entre les ombres, Keats,
perquè és això la fama!»


16 d’oct. 2016

INTERIOR AMB ETIQUETA













Dreta, damunt la taula,
ets el reclam indefugible, 
la temptació estilitzada
vestida d’etiqueta,
la mesura despòtica
del meu desig, oh ampolla.

Et tinc, et miro, m’apodero
del teu interior.
Copa a copa t’eixugo l’ànima
de minvant horitzó.
Amb consol de licor m’enlaires
i aleshores em sento vencedor
del nostre repte etílic.
Em fas savi en les lletres,
i prolífic, i agosarat en tot,
pletòricament immortal.

Hi ha vegades també
que quan et prenc em perdo,
caic i caic i em domines.
Recordes aquests dies més que jo:
des del teu cos de vidre em guanyes,
transparent i ben nua.


23 d’ag. 2016

VARIACIONS PER A UN INSTANT
















He sentit un cop sec.
Aquí, i ara mateix.
Tanco els ulls en l’instant
que em disputo preguntes
com aquell que li cal
el triomf de l’engany
per retardar el després.

Què em colpeja els sentits?
D’on ve? De què és senyal?

Si hagués estat un tro,
del llamp i de la pluja
portaria l’assot.

Si una copa trencada,
als peus tindria els vidres
de licors i esperances.

Si es tractés d’un desig
esquinçat contra el vent,
duria sang als dits.

Si aquell que vaig ferir
es deixés anar mort,
sentiria: Assassí!

Si un huracà batés
l’última de les portes,
aprendria a dir amén.

No és cap d’aquestes coses,
o són totes en una:
el cop sec, descarnat
de la més vulgar, dura,  
rígida, cantelluda,
decadent i absoluta
pedra, d’entre les pedres
que un arrossega abans
d’exclamar un crit ingràvid
a tocar del barranc.