16 d’ag. 2017

CONSOLACIONS



















I
Si es fonen els paisatges
pintaré l’escenari
trist de la nit.

II
Que em trobeu la veu fina?
Escolteu: la profunda
retrona a dins.

III
Assajo melodies:
diàleg de trompeta
i violí.

IV
La dona que jo estimo
és desig en el somni,
fum al matí.

V
Per enganyar l’absència
enfilo una drecera
a mig camí.

VI
Quanta sort qui està amb ella.
Aixeco sol la copa
sense el seu vi.

VII
Copa suau de lliri
que no em fereixi els llavis
de tan florit.

VIII
Et sóc fidel com sempre:
estàs en la constància
del meu neguit.

IX
Desaprendré a estimar-te
quan la branca es despulli
inclús de mi.

X
No marxis sola. Espera’m
amb la maleta feta
del paradís.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada