CONSOLACIONS

I

Si es fonen els paisatges

pintaré l’escenari

trist de la nit.

II

Que em trobeu la veu fina?

Escolteu: la profunda

retrona a dins.

III

Assajo melodies:

diàleg de trompeta

i violí.

IV

La dona que jo estimo

és desig en el somni,

fum al matí.

V

Per enganyar l’absència

enfilo una drecera

a mig camí.

VI

Quanta sort qui està amb ella.

Aixeco sol la copa

sense el seu vi.

VII

Copa suau de lliri

que no em fereixi els llavis

de tan florit.

VIII

Et sóc fidel com sempre:

estàs en la constància

del meu neguit.

IX

Desaprendré a estimar-te

quan la branca es despulli

inclús de mi.

X

No marxis sola. Espera’m

amb la maleta feta
del paradís.