TU I JO, ASSEGUTS A TAULA
Tu i jo, asseguts a taula.
No tenen cap
valor
els plats de
porcellana decorada,
ni els
coberts que els assetgen,
ni l’àpat
que claudica dins la boca.
Només
importa
la copa de
vi negre que he tombat
amb un
maldestre moviment del braç
repel·lint,
rebutjant, les paraules irades
que em llances des del teu
costat fosc de la taula.
Perquè està
escrit que si un mateix
trenca la
seva copa, perd,
talment com qui
en combat esfondra
un
objectiu amic.
Sang de
celler vessada
que des de
les tovalles blanques
em desemboca
avall per la cintura
fins a
tenyir-me el sexe amb el color
de les
ferides velles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada