23 d’ag. 2016

VARIACIONS PER A UN INSTANT
















He sentit un cop sec.
Aquí, i ara mateix.
Tanco els ulls en l’instant
que em disputo preguntes
com aquell que li cal
el triomf de l’engany
per retardar el després.

Què em colpeja els sentits?
D’on ve? De què és senyal?

Si hagués estat un tro,
del llamp i de la pluja
portaria l’assot.

Si una copa trencada,
als peus tindria els vidres
de licors i esperances.

Si es tractés d’un desig
esquinçat contra el vent,
duria sang als dits.

Si aquell que vaig ferir
es deixés anar mort,
sentiria: Assassí!

Si un huracà batés
l’última de les portes,
aprendria a dir amén.

No és cap d’aquestes coses,
o són totes en una:
el cop sec, descarnat
de la més vulgar, dura,  
rígida, cantelluda,
decadent i absoluta
pedra, d’entre les pedres
que un arrossega abans
d’exclamar un crit ingràvid
a tocar del barranc.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada