INTERIOR AMB ETIQUETA

Dreta, damunt la taula,

ets el reclam indefugible, 

la temptació estilitzada

vestida d’etiqueta,

la mesura despòtica

del meu desig, oh ampolla.

Et tinc, et miro, m’apodero

del teu interior.

Copa a copa t’eixugo l’ànima

de minvant horitzó.

Amb consol de licor m’enlaires

i aleshores em sento vencedor

del nostre repte etílic.

Em fas savi en les lletres,

i prolífic, i agosarat en tot,

pletòricament immortal.

Hi ha vegades també

que quan et prenc em perdo,
caic i caic i em domines.

Recordes aquests dies més que jo:

des del teu cos de vidre em guanyes,

transparent i ben nua.

SECRETS

Vam dir que no tindríem

secrets entre nosaltres.

Que transparents seríem, com el vidre;

com l’aigua, tu reblares.

Però tothom menteix, inclús el temps,

perquè amaga el futur i mai no explica 
el demà de les flors, el testimoni
del que en dèiem amor.
El dia que et calgué una pregunta,
jo bevia una altra aigua.