NOMS DE LA GUERRA

 

 

NOMS DE LA GUERRA

                                                 

Qui primer mor en cada guerra

té el seu nom al costat de la notícia

i l’il·lusori honor de l’aprenent.

 

Ben aviat els noms

s’acumulen i es perden

substituïts per xifres.

Dades d’horror a pes de ferro,

com si de cop buidessin els calaixos

anònims de la mort.

 

Les pedres i els maons caiguts

diuen el nom del lloc

des d’on tornar-se a alçar.

No passa així amb els morts:

callen i es fan sentir

pel traç gruixut dels nombres

i les multiplicades sumes

en les negres pissarres de l’aranya.

 

Però l’últim que mor en cada guerra

té el seu nom al costat de l’alto el foc

i el maleït honor de fer d’epíleg.        

 

                          

COSES PER FER ABANS QUE CANTI EL PRIMER GALL

Ens despertem,

i el somni

es fon com un terròs

de sucre caigut dins

les llàgrimes de la realitat.

Hi ha moments en el somni 
que els morts encara riuen

ingènuament vius,

feliçment retrobats.

Aleshores voldríem

fer-los el comiat

que ens va negar l’absència,

o exclamar un t’estimo

allà on vam callar,

poder expiar les culpes

que no acceptàrem mai,

saber-los veure quan el seu futur 
tenia nom d’abisme,

o morir en lloc d’ells,

ni que fos un instant.

Són coses per fer abans

que canti el primer gall. 

NO M’ESPEREU (1914)

No m’espereu. Sortiu

a celebrar la pau perquè no en sabeu d’altra.

Camí de casa feu les abraçades

que us ha negat la guerra. 
Aquests anys han estat tan esquerps que potser

en el cor us revinguin batecs d’arma.
Des d’ara les proeses mereixen ser oblidades.

Sembreu sense revenja els camps que hem arrasat; 
que el sol i el blat adobin les despulles.

No em mireu. Ja no puc riure amb vosaltres:

haureu d’acontentar-vos amb les rialles velles.

No patiu pel que puguin semblar llàgrimes:

també els vidres s’entelen quan de cop
hi penetren les bales.

Marxeu. Només deixeu-me una petita escletxa,

com si tingués sentit airejar la trinxera,

i quan us vegi lluny, tan lluny que jo mateix 
em confongui amb la terra, llançaré l’últim crit. 

On vaig, els morts romanen sempre morts.
Maleïda la guerra! Què en faig d’aquesta pau?
Qui em retorna la vida?