GOTES

GOTES

 

Gotes de quan l’esforç

m’il·lumina la pell de pergamí.

 

Gotes medicinals als ulls

perquè torni al seu lloc la doble lluna.

 

Gotes d’amor salvatge

en l’excitat galop del balancí.

 

Gotes que no s’aturaran

fins que dos mars m’arribin a les galtes.

 

Gotes pels flancs dels llavis

anunciant la llengua de les mosques.

 

Gotes d’internes galeries

que com un vi oxidat, jo desemboco.

 

Gotes que omplen el pou

on aprenc a nadar en nom de la pedra.

 

Gotes que el crit expulsa

més enllà de la força de les dents.

 

Gotes que arpegen l’herba

clavada en els genolls humiliats.

 

Gotes omnipresents,

l’expressió liquada de la por.