4 de gen. 2025

UNA MENA DE BRINDIS

 

UNA MENA DE BRINDIS
 
Ens ajuntem.
Amb cert desordre alcem les copes
perquè s’expressi el vidre.
Brindem sabent que tot està brindat,
però és nou el xampany que se m’aboca
darrere d’un maldestre, brusc
i fatal moviment.
Aguanto. Dissimulo.
M’enduc als llavis la minvada copa:
gairebé el simple gest de beure.
Discretament m’eixugo els dits humits.
Les copes s’assosseguen a la taula.
M’elevo per l’espai
de les minúscules
i volàtils bombolles
que es van perdent
com els brindis d’un altre temps.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada