Vam dir que no tindríem
secrets entre nosaltres.
Que transparents seríem, com el vidre;
com l’aigua, tu
reblares.
Però tothom menteix, inclús el temps,
perquè amaga el futur i mai no explica
el demà de les flors, el testimoni
del que en dèiem amor.
El dia que et calgué una pregunta,
jo bevia una altra aigua.
el demà de les flors, el testimoni
del que en dèiem amor.
El dia que et calgué una pregunta,
jo bevia una altra aigua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada