Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris niu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris niu. Mostrar tots els missatges

10 de març 2019

BOMBARDEIG













Jo tenia una casa aquí,
abans del bombardeig,
abans del buit, abans del gos
que borda en nom de tots.

No em servirà de res el mur
que havia fet de paret mestra.
Nafres obertes a la llum
estenen les definitives ombres.

La fe s’escriu amb mitja lletra
damunt la pols. Però la veritat
arranca voltes i columnes
i alça gleves de ferros dissecats.

Plourà i tindré por del foc i de la pluja.
No falta gaire perquè torni
l’insaciable bec de l’àguila.
Tot cruix i put dins el gran niu. 


21 de gen. 2017

METÀFORA ÍNFIMA













Tragina la formiga un gra de blat
i a un déu dóna les gràcies, benaurat l’aliment.
Perquè vénen de mi la sembra i la collita,
em fa el déu de l’espiga en l’univers del niu.
Però també sóc qui trepitja
la flor, la pedra, el niu, l’insecte,
la indiferent sabata anorreant el camp.
I amb això algú creu que pugui ser-li sagrat?

Quan no quedin formigues, encara que jo visqui,
una mena de déu, conreador i salvatge,
amb elles haurà mort.
No sóc sinó en la veu que porta el gra.