Jo tenia una casa aquí,
abans del bombardeig,
abans del buit, abans del gos
que borda en nom de tots.
No em servirà de res el mur
que havia fet de paret mestra.
Nafres obertes a la llum
estenen les definitives ombres.
La fe s’escriu amb mitja lletra
damunt la pols. Però la veritat
arranca voltes i columnes
i alça gleves de ferros dissecats.
Plourà i tindré por del foc i de la
pluja.
No falta gaire perquè torni
l’insaciable bec de l’àguila.
Tot cruix i put dins el gran niu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada