Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris trepitjar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris trepitjar. Mostrar tots els missatges

14 de des. 2021

FULLS DE DIARI SOBRE UN TERRA ACABAT DE FREGAR

 

FULLS DE DIARI SOBRE UN TERRA ACABAT DE FREGAR

 

He estès al terra uns quants fulls de diari

havent fregat. Per sobre hi passo amb cura,

de puntetes, com qui no hi vol passar.

Vaig trepitjant notícies i anuncis

que em salven de deixar petjades vistes.

Plecs de paper fent passera delaten

el camí fet i els llocs on no he arribat,

un traçat fràgil i caduc que es perd

quan els recullo, embeguts d’humitat.

Disciplinadament, així la vida.

Però un dia, com qui no ho vol llegir,

en un dels fulls descobriré un anunci

que parlarà de mi, i jo seré un crit.

La mort té moltes formes d’avisar-te.

També d’espedaçar-te: qui m’aixequi

del terra encara moll farà seguir

per sota les sabates el meu nom.

 

 

21 de gen. 2017

METÀFORA ÍNFIMA













Tragina la formiga un gra de blat
i a un déu dóna les gràcies, benaurat l’aliment.
Perquè vénen de mi la sembra i la collita,
em fa el déu de l’espiga en l’univers del niu.
Però també sóc qui trepitja
la flor, la pedra, el niu, l’insecte,
la indiferent sabata anorreant el camp.
I amb això algú creu que pugui ser-li sagrat?

Quan no quedin formigues, encara que jo visqui,
una mena de déu, conreador i salvatge,
amb elles haurà mort.
No sóc sinó en la veu que porta el gra.