SEGONS COM MIRIN LES FINESTRES

Hi ha finestres que miren cap endins.

Una d’aquestes em coneix

de veure’m quan no miro,

de fer-me entrar la llum

com si vingués a rebre’m,

d’evitar-me plorar

veient que pel carrer no puges.

Hi ha finestres que miren cap enfora.

Són freqüents en els somnis:

veig parets i finestres

a l’altra banda del carrer,

amb rostres enganxats als vidres

que mai no deixen junts

de mirar-me la meva.

Hi ha finestres que miren cap enlloc.

Hi ha llocs sense finestres.

ELS DIES DE LA MEMÒRIA

Cada vegada els dies són més curts

perquè càpiguen tots en la memòria.

Vaig destriant records que vull guardar

com qui endreça a l’armari aquella roba

que només un mateix sap dir d’on ve,

quan la portà i on la durà a morir.

Recullo, tros a tros, records esparsos

que he après a distingir entre la boira,

i somnis que voldria haver viscut.

Però no sé trobar la clara llum

dels anys de la innocència, un temps

que mai no duu posats altres moments.

Per això sempre arriba nua i pura

per això la perdem just al vestir-la.

Avui, sense records que m’entendreixin,

guardo l’estricte espai per a la ira.