Hi ha finestres que miren
cap endins.
Una d’aquestes em coneix
de veure’m quan no miro,
de fer-me entrar la llum
com si vingués a rebre’m,
d’evitar-me plorar
veient que pel carrer no
puges.
Hi ha finestres que miren cap
enfora.
Són freqüents en els somnis:
veig parets i finestres
a l’altra banda del carrer,
amb rostres enganxats als
vidres
que mai no deixen junts
de mirar-me la meva.
Hi ha finestres que miren
cap enlloc.
Hi ha llocs sense finestres.
