20 de gen. 2018

ELS DIES DE LA MEMÒRIA




Cada vegada els dies són més curts
perquè càpiguen tots en la memòria.
Vaig destriant records que vull guardar
com qui endreça a l’armari aquella roba
que només un mateix sap dir d’on ve,
quan la portà i on la durà a morir.

Recullo, tros a tros, records esparsos
que he après a distingir entre la boira,
i somnis que voldria haver viscut.
Però no sé trobar la clara llum
dels anys de la innocència, un temps
que mai no duu posats altres moments.
Per això sempre arriba nua i pura
per això la perdem just al vestir-la.

Avui, sense records que m’entendreixin,
guardo l’estricte espai per a la ira. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada