ELS DIES DE LA MEMÒRIA

Cada vegada els dies són més curts

perquè càpiguen tots en la memòria.

Vaig destriant records que vull guardar

com qui endreça a l’armari aquella roba

que només un mateix sap dir d’on ve,

quan la portà i on la durà a morir.

Recullo, tros a tros, records esparsos

que he après a distingir entre la boira,

i somnis que voldria haver viscut.

Però no sé trobar la clara llum

dels anys de la innocència, un temps

que mai no duu posats altres moments.

Per això sempre arriba nua i pura

per això la perdem just al vestir-la.

Avui, sense records que m’entendreixin,

guardo l’estricte espai per a la ira.