30 de des. 2021

TRETZE VERSOS AL REPLÀ

  

TRETZE VERSOS AL REPLÀ

 

Del nostre temps d’amants conservo

el cop de porta fent de comiat,

el cinquè pis on vius

i el nombre exacte d’esglaons

que pugen cap a tu: el mapa desplegat

de l’illa del tresor.

 

Ja sé que em deixo endur

per l’hàbit de la mètrica;

al capdavall, venim de mesurar

els dies i les hores de disponible amor.

Segurament un músic

et faria estremir amb un fado.

Jo t’escric tretze versos al replà.


 


14 de des. 2021

FULLS DE DIARI SOBRE UN TERRA ACABAT DE FREGAR

 

FULLS DE DIARI SOBRE UN TERRA ACABAT DE FREGAR

 

He estès al terra uns quants fulls de diari

havent fregat. Per sobre hi passo amb cura,

de puntetes, com qui no hi vol passar.

Vaig trepitjant notícies i anuncis

que em salven de deixar petjades vistes.

Plecs de paper fent passera delaten

el camí fet i els llocs on no he arribat,

un traçat fràgil i caduc que es perd

quan els recullo, embeguts d’humitat.

Disciplinadament, així la vida.

Però un dia, com qui no ho vol llegir,

en un dels fulls descobriré un anunci

que parlarà de mi, i jo seré un crit.

La mort té moltes formes d’avisar-te.

També d’espedaçar-te: qui m’aixequi

del terra encara moll farà seguir

per sota les sabates el meu nom.

 

 

6 de set. 2021

COLLITA

 
COLLITA
 
Obro l’última ampolla
de l’anyada en què vam posar etiquetes
al vi i a la felicitat.
Ara té gust d’antic celler
i de ceps arrancats,
de tu i de mi fets sediments
que es dispersen al fons de cada copa.
 
Reompliré l’ampolla buida
amb l’aire hipnòtic del moment
de l’extrema nostàlgia.
Me’l prendré d’un sol glop,
del broc estant,
quan no sàpiguen moure’s
les fulles del meu arbre.
Serà un instant irrepetible:
respirar el temps fugit
talment com qui s’abraça a l’únic
i definitiu vol de l’ànima. 

 

10 d’abr. 2021

TU I JO, ASSEGUTS A TAULA

 

 

TU I JO, ASSEGUTS A TAULA


Tu i jo, asseguts a taula.

No tenen cap valor

els plats de porcellana decorada,

ni els coberts que els assetgen,

ni l’àpat que claudica dins la boca.

 

Només importa

la copa de vi negre que he tombat

amb un maldestre moviment del braç

repel·lint, rebutjant, les paraules irades

que em llances des del teu

costat fosc de la taula.

 

Perquè està escrit que si un mateix

trenca la seva copa, perd,

talment com qui en combat esfondra

un objectiu amic.

 

Sang de celler vessada

que des de les tovalles blanques

em desemboca avall per la cintura

fins a tenyir-me el sexe amb el color

de les ferides velles.