31 de jul. 2019

DESPRÉS DEL SETÈ DIA


Detall de la Porta del Paradís, de L. Ghiberti. Florència


 








Després del setè dia,
en el primer dilluns del Gènesis,
s’adonà el Creador que alguna cosa
no havia anat prou bé.
Però ja estava fet,
i el defecte va ser atribuït a l’obra,
no pas al seu autor.

I així anem succeint-nos
sense heretar records del jardí de l’Edèn.
Només ens transmetem la pols
de la fugida a les sandàlies.
Sempre hem tingut present el final de la història
i n’assumim el fons, castigats per la lletra.

Com si es tractés d’una novel·la negra,
de la sang va sortir-ne un bon relat.
En un mirall esmicolat
s’hi miren les mil cares de Caïm.
Qui no s’hi vegi,
o és un anyell o és un enigma.



26 de jul. 2019

SEGONS COM MIRIN LES FINESTRES














Hi ha finestres que miren cap endins.
Una d’aquestes em coneix
de veure’m quan no miro,
de fer-me entrar la llum
com si vingués a rebre’m,
d’evitar-me plorar
veient que pel carrer no puges.

Hi ha finestres que miren cap enfora.
Són freqüents en els somnis:
veig parets i finestres
a l’altra banda del carrer,
amb rostres enganxats als vidres
que mai no deixen junts
de mirar-me la meva.

Hi ha finestres que miren cap enlloc.
Hi ha llocs sense finestres.