A l’enemic
no li facis cap mal.
Només desitja-li
la més irresistible,
voluptuosa i decadent
de les temptacions.
Tard o d’hora hi caurà,
com l’insecte és endut
per la passional obscenitat
de la mel.
Tu, mentrestant, flagel·la’t,
de cara al mur: l’espai
místic de la trinxera.
No l’envegis; ves fent
en el dolor. Coses d’aquestes
són part de l’estratègia.
Per guanyar, cal primer
haver sagnat.
A cops de sang
superaràs l’insecte.
