27 de gen. 2018

ELLA





















La ignoraràs. Voldràs passar de llarg
d’on sempre pots trobar-la. Fins i tot
te’n protegiràs amb un tomb de clau.
Sobreviurà malgrat que no la sentis;
allò que sap ho ha après en el silenci.
La seva veu pren forma en altres llavis,
i espera els teus, si un dia no ets esquerp,
tan estúpidament impenetrable.
No tinguis por. No et farà cap escena,
però coneix el riu i la tragèdia
que llepen les ferides des de dins.
Ella és l’amor, l’amant i l’oblidada
com la flor dels camins intransitats.
Deixa-la entrar. T’anirà desgranant
la paraula incisiva i la callada,
i entendràs la bellesa ni que estigui
feta d’ombres i es digui Poesia.






20 de gen. 2018

ELS DIES DE LA MEMÒRIA




Cada vegada els dies són més curts
perquè càpiguen tots en la memòria.
Vaig destriant records que vull guardar
com qui endreça a l’armari aquella roba
que només un mateix sap dir d’on ve,
quan la portà i on la durà a morir.

Recullo, tros a tros, records esparsos
que he après a distingir entre la boira,
i somnis que voldria haver viscut.
Però no sé trobar la clara llum
dels anys de la innocència, un temps
que mai no duu posats altres moments.
Per això sempre arriba nua i pura
per això la perdem just al vestir-la.

Avui, sense records que m’entendreixin,
guardo l’estricte espai per a la ira.