ESCENA DE LLIT

Secrets d’un matrimoni (Ingmar Bergman, 1973)

ESCENA DE LLIT

Amb la mirada

posada a l’infinit del sostre,

ella li diu: «Tu creus

que ens estimem encara?»

«Què hi faríem aquí, 

tan junts, si no?», surt d’ell,

atrinxerat rere els llençols.

 

Han apagat el llum i arriba el sexe

amb el guió de sempre:

callat, fugaç, mecànic.

De subsistència.

 

Després, girats d’esquena,

seguint el doble abisme

dels laterals del llit,

pensen que el sexe

és una forma d’estimar imperfecta.

O alegre, de plorar.

 

ELLA

La ignoraràs. Voldràs passar de llarg

d’on sempre pots trobar-la. Fins i tot

te’n protegiràs amb un tomb de clau.

Sobreviurà malgrat que no la sentis;

allò que sap ho ha après en el silenci.

La seva veu pren forma en altres llavis,

i espera els teus, si un dia no ets esquerp,

tan estúpidament impenetrable.

No tinguis por. No et farà cap escena,

però coneix el riu i la tragèdia

que llepen les ferides des de dins.

Ella és l’amor, l’amant i l’oblidada

com la flor dels camins intransitats.

Deixa-la entrar. T’anirà desgranant

la paraula incisiva i la callada,

i entendràs la bellesa ni que estigui

feta d’ombres i es digui Poesia.