FEDERALISTES, PER DIR ALGUNA COSA

No entenc per què ser socialista del PSC equival a voler ser federalista. Si sóc socialdemòcrata, per què he de renunciar a exercir el socialisme dins un Estat català? No són pas antagònics. El que val és el credo sociopolític, independentment del país on el senti i l’apliqui. O és que els socialistes francesos o alemanys ho són menys, de socialistes, perquè no són espanyols?

Diguem-ho clar: el federalisme de Pere Navarro és simplement una excusa. Rebutja el sobiranisme no perquè veu en l’Estat federal una alternativa a l'Estat propi per via de la independència, sinó perquè no se sent prou identificat amb l’aspiració de Catalunya de reeixir com a nació, aquella amb més antigor que totes les ideologies que es fan i es desfan, i amb pòsit i mèrits per assolir la suprema categoria sobirana. 

En Pere Navarro i els seus coreligionaris haurien de saber que, si realment volen un Estat federal, la seva primera feina és reclamar un Estat que ho sigui, i no engreixar l’Espanya unitària. Si el seu federalisme fos sincer, podrien combregar amb molts postulats de la nova era del president Mas. Malauradament, són federalistes, per dir alguna cosa, i així justificar l’oposició a l’emancipació nacional.

CDC: VIATGE CAP A ÍTACA O PER LES "GOLONDRINAS"

Convergència Democràtica de Catalunya, en el congrés de Reus, ha llançat el seu titular més agosarat fins ara: vol seguir el camí cap un estat propi, cap a la plena sobirania. Un estat que no sabem com hauria de ser perquè el partit evita parlar d’independència –paraula tabú per als convergents-; de si es tracta d’un estat sobirà d’abast internacional o, simplement, d’un estadi inferior de sobirania, propi de l’estat federal.

Podem pensar que torna a ser la tàctica habitual de la plana major convergent, del sí però no, d’una de calç i una altra d’arena. Podem creure que únicament serveix per amansir els votants i simpatitzants, com aquell que dóna sucre per ensinistrar el gosset, per després pactar amb el PP per permetre la governabilitat.

Jo vull confiar en CDC. Considero que la seva declaració és un pas endavant i sense retorn, un avís per a navegants –mai més ben dit, si cerquen Ítaca-.  Si s’obté el pacte fiscal, amb gestió de tots els impostos i recursos a través d’una Agència tributària catalana,  la Generalitat tindrà el control de les arques, cosa que facilitaria un hipotètic estat propi. Si no s’obté el pacte, l’estat propi naixerà de la rebel·lia davant la impotència i el fracàs.

La seva ambigüitat és mesurada. Ha dit prou per fer aixecar les orelles, i no diu prou per anar assonant el terreny sense formar durícies a les mans. Convergència ja no pot fer marxa enrere. Tard o d’hora ha de salpar cap a Ítaca: no pot permetre’s fer una volta en golondrinas i tornar al port hostil dels pirates. 

SI TOTS FOSSIN "ISTES"

Si realment els socialistes fossin “federalistes”, els democristians d’Unió “confederalistes”, els convergents “independentistes” de marxa llarga i, la resta, “independentistes” impacients, el problema de l’encaix de Catalunya amb Espanya estaria pràcticament resolt. Podríem parlar de com ho arbitrem, però tots els istes durien cap el reconeixement de sobirania, amb més o menys intensitat, i la introducció d’un nou model estatal que passaria per una conversió total i absoluta del sistema d’organització política que coneixem. En el cas amb més intervenció de l’Estat, hi trobaríem l’estat federal; en el més extrem, la secessió o desvinculació de l’estat de procedència; i, entremig, l’estat confederal.

Per això, discrepo d’en Duran i Lleida que diu que no és independentista perquè ell és partidari d’un Estat confederal. Magnífic. Que plantegi quines competències vol confederar, és a dir, compartir, mitjançant un pacte lliure i igual entre dos Estats sobirans. No, no ho farà, el líder d'Unió. Li falta una premissa essencial: admetre la possibilitat de l’Estat català que li permeti confederar-se amb Espanya. Perquè hi hagi matrimoni s’han de ser dos.