.jpg)
TALL OBERT
A la terra que em fuig
El temporal de pluja i vent
ha arrancat l’olivera.
Té el cos feixuc,
no per les ajaçades branques,
sinó perquè carrega als peus
aterrossades superfícies,
pedres i arrels desentranyades.
L’he de tallar, de rematar.
De la soca en vaig fent trossos iguals,
posats l’un al costat de l’altre,
com qui desmunta a peces
una columna antiga
de la qual ja se sap que no ha d’alçar
cap temple més.
Cada tronc esdevé un bagul
farcit d’atapeïts estrats del temps,
on els records formen anells
que es graven d’any en any.
Jo soc arbre d’una altra fusta,
sense prou carn per als records.
.jpg)
