EL MEU EDÈN
El meu Edèn
és generosament modest:
una tortuga
que té el doble d’edat del gat,
i jo que doblo els anys de la tortuga.
Ens estirem a l’ombra
del llimoner,
vell i rugós com una herència,
el refugi que ens salva
del cel profètic.
L’herba voreja els nostres cossos
en la contínua assemblea
de les formigues i els insectes.
Callen. No tenen veu
perquè s’estimen més portar bocins
de paisatge a la boca.
Callo. Jo renuncio
a tenir veu. Però,
en quin llenguatge lloarem
l’eterna corba de les fulles?
La terra aquí
dispersa els alfabets.
Cada gest que aprenem sense mirar-nos
és un elogi als lliurepensadors,
i ens fa creients de tota cosa
que puguem abastar amb els braços,
amb l’extrem de les ungles
o amb el nervi final de les agulles.
Coloms sense amo
no tornaran a l’arca de Noè.
.jpg)
.jpg)
