3 de maig 2020

EL DIA DE TORNAR-NOS A ABRAÇAR


Before Sunset (2004)

EL DIA DE TORNAR-NOS A ABRAÇAR

Per amor he acceptat
que mai més no podràs dir que m’estimes.
Has assumit quedar-te al seu costat
entre rutines i fredes paraules
que evitaran parlar d’amor.
Com qui expia una culpa,
construiràs el mur de les renúncies.

Retindrem les antigues primaveres,
les mateixes per sempre.
Aprendre’m de l’enyor
formes abstractes d’estimar.
Amb pensaments de nit
desclourem una rosa solitària
i creurem que hi han vingut les nostres mans.
Passarà el temps
i ningú per nosaltres no dirà
les coses que callem
perquè els secrets habiten
en la veu dels moments viscuts.

Guardem-nos aquells dies
i només un de nou:
el dia de tornar-nos a abraçar
—tant ens farà en quin lloc—
en l’amor intangible
quan arribi la fi del món.





2 de maig 2020

EL NEN QUE TREPITJA LES FORMIGUES



EL NEN QUE TREPITJA LES FORMIGUES

El nen que juga al parc
ha descobert unes formigues.
Amb el peu les trepitja i riu.
Riu amb desfici, aliè al sentit
del gest de la barbàrie.

No sap encara d’on li ve,
cap on porta, què en treu
d’anar-les resseguint,
amb el taló esclafar-les en renglera
fins a abatre’n el niu.

La terra i l’herba es reparteixen
la diminuta mort
multiplicada.

Qui li ho farà saber? Quin àngel
redreçarà el camí que va
de la innocència
a la impietat?

Fer-se gran significa reconèixer
que portem incrustada a les sabates
la sang de les petites
i les immenses crueltats.