14 d’ag. 2018

QUI MOU LA ROCA













La roca avisa
amb el definitiu soroll
de quan va rodolant
pendent avall de la muntanya.
Per a aturar-la no tinc braços.
Per a esquivar-la no tinc cames.
La veu dun crit perdut no l’atemoriria.
Resar, ¿quina pregària
faria que es complís la meva voluntat
abans que Déu no executés la seva?
¿Com convèncer-lo,
si és Ell qui m’ha posat on s’embassa la pluja
i qui ha creat i mou i em llança
la roca en desigual combat?

Només em resta creure.
Crec en la roca.



7 d’ag. 2018

DOS POETES (París, 1970)





Paul Celan (23/11/1920 - 20/4/1970)
Gabriel Ferrater (20/5/1922 - 27/4/1972)













Ferrater i Paul Celan coincideixen
un dia en un poema sense escriure.
A la vora d’un pont es creuen les mirades,
i això els atura.
Es coneixen les marques com qui ha anat
a lliurar-se al mateix tatuador.
Cap dels dos no es presenta; mai no sabran qui són,
però el moment i l’aire versifiquen per ells
la inexorable mètrica del temps,
la guerra que recorden en majúscules,
l’amor provocador i el que es perd entre els dits,
la nit sempre fidel als seus fantasmes.

L’un i l’altre endevinen quines coses
porten dins la maleta i quines ja no hi caben.
Estàs perdut quan entres
a la tela d’aranya dels poemes
i passen a ser teus perquè et poses de víctima
i sovint d’instrument de la tragèdia.
La llibertat de la follia.

Han deixat de mirar-se. Entenen el final.
Paul Celan continua el trajecte del Sena.
Ferrater, de l’edat en farà profecia.

Es va saber que van esventrar les maletes:
ja tot estava escrit als quaranta-nou anys.