.jpg)
TALL
OBERT
A la terra que
em fuig
El
temporal de pluja i vent
ha
arrancat l’ametller.
Té
el cos feixuc. Ara no sent
les
branques, sinó el llast
d’arrels,
pedres i terra
desentranyades.
L’he
de tallar, de rematar.
De
la soca vaig fent-ne troncs iguals,
posats
l’un al costat de l’altre,
com
qui desmunta a peces
una
columna antiga
de
la qual ja se sap que no ha d’alçar
cap
temple més.
Cada
tronc esdevé un bagul
farcit
d’atapeïts estrats del temps,
on
els records formen anells
que
es graven d’any en any.
Jo
soc arbre d’una altra fusta,
sense
prou carn per als records.
.jpg)
