ESCENA DE DESPRÉS D’UN ENDERROC
Han derruït la casa del
costat.
A la paret mitgera, fent de teló
de fons,
es veuen els espais que
formaven les cambres,
un descarnat i acolorit tapís
d’urbanes cicatrius al descobert.
Puc resseguir l’espectre lineal
dels bastidors dels quadres,
dels retrats de l’absència,
i el perfil dels capçals
dels llits
que han desaprès a
despertar,
i els claus que ja han
deixat de sostenir.
En l’habitació més gran, la
blanca,
encara hi ha clavat un crucifix
mirant al buit, mostrant la mort
perpètua,
com si santifiqués aquest
no-res
amb el qual comparteix el
fred del sacrifici.
Sota la desarmada volta de les
escales
perviu el testimoni antic d’un
calendari.
Plou i l’aigua s’endú, trenta
anys després,
d’un sol cop, tots els dies.
Deu ser una cosa així
el forat negre de
l’eternitat.