EL MEU EDÈN
El meu Edèn
és generosament modest:
una tortuga
que té el doble d’edat del gat,
i jo que doblo els anys de la tortuga.
Ens estirem a l’ombra
del llimoner,
vell i rugós com una herència,
el refugi que ens salva
del cel profètic.
L’herba voreja els nostres cossos
en la contínua assemblea
de les formigues i els insectes.
Ara que compartim
brins de paisatge entre les dents,
en quin llenguatge lloarem
l’eterna corba de les fulles?
Cada actitud fa de paraula,
cada gest que aprenem sense mirar-nos
és un elogi als lliurepensadors.
I esdevenim creients de tota cosa
que puguem abastar amb els braços,
amb l’extrem de les ungles
o amb el nervi final de les agulles.
Coloms sense amo
no tornaran a l’arca de Noè.
.jpg)
.jpg)
