 |
| Before Sunset (2004) |
EL DIA DE TORNAR-NOS A ABRAÇAR
Per amor he acceptat
que mai més no podràs dir que m’estimes.
Has assumit quedar-te al seu costat
entre rutines i fredes paraules
que evitaran parlar d’amor.
Com qui expia una culpa,
construiràs el mur de les renúncies.
Retindrem les antigues primaveres,
les mateixes per sempre.
Aprendre’m de l’enyor
formes abstractes d’estimar.
Amb pensaments de nit
desclourem una rosa solitària
i creurem que hi han vingut les nostres mans.
Passarà el temps
i ningú per nosaltres no dirà
les coses que callem
perquè els secrets habiten
en la veu dels moments viscuts.
Guardem-nos aquells dies
i només un de nou:
el dia de tornar-nos a abraçar
—tant ens farà en quin lloc—
en l’amor intangible
quan arribi la fi del món.
