ESCENA DE LLIT
Amb la mirada
posada a l’infinit del sostre,
ella li diu: «Tu creus
que ens estimem encara?»
«Què hi faríem aquí,
junts i ajaçats, si no?»,
aclareix ell —covardament pragmàtic—,
fent passar per amor la consentida
i equivocada complaença.
Han apagat el llum i arriba el sexe
amb el guió de sempre:
callat,
fugaç,
mecànic.
De subsistència.
Després,
girats d’esquena,
seguint el doble abisme
dels laterals del llit,
pensen que el sexe
és una forma d’estimar imperfecta.
O alegre, de plorar.