.jpg)
TALL
OBERT
A la terra que em fuig
El temporal de pluja i vent
ha arrancat l’olivera.
no per les
ajaçades branques
sinó
perquè arrossega terra ferida, pedres
i arrels
desentranyades.
També
d’un arbre sents que vol ser rematat.
Tallo la soca: en faig trossos iguals,
posats
l’un al costat de l’altre,
com
qui desmunta a peces
una
columna antiga de la qual ja se sap
que
no ha de sostenir cap temple més.
Cada
tronc esdevé un bagul
farcit
d’atapeïts estrats del temps,
on
els records formen anells
que
es graven d’any en any.
Jo
soc arbre d’una altra fusta,
sense
prou carn per als records.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada