TALL OBERT

 

TALL OBERT                                

                                  A la terra que em fuig

 

El temporal de pluja i vent

ha arrancat l’ametller.

Té el cos feixuc: ara no sent

les branques, sinó el llast

d’arrels, pedres i terra

desentranyades.

 

Tallo la soca fent-ne troncs iguals,

l’un posat al costat de l’altre,

com qui desmunta a peces

una columna antiga

de la qual ja se sap

que no ha de sostenir cap temple més.

 

Cada tronc esdevé un calaix

de fusta obert, farcit

d’atapeïts estrats del temps,

on els records formen anells

que es graven d’any en any.

 

Jo soc arbre d’una altra fusta,

sense prou carn per als records.