LA VIDA EN 'OFF'

Quan repasses les llargues hores del temps viscut

i veus que sobreïxen els rellotges,

saps que ha arribat l’edat de la memòria.

De la retrospectiva construeixes una èpica:

busques ser l’antic llop però ja t’enlluerna

un sol que va a la posta. Segons què és ben inútil.

Ja no en queden, de llops. Et menteix la muntanya

que ara tens al darrere. Aprèn dels arbres

del bosc: cap no recompta els nius que s’hi bastiren

ni el seu brancatge enyora la parada de l’àguila.

Com ells, tampoc no temis la destral ni l’incendi.

És el temps del present, de la veritat certa.  

Deixa, doncs, que la vida

per si sola s’expliqui amb veu en off.