Perdut, perdut em sento, on comptar no sabries.
En els versos i els llavis que m’alteren la mètrica,
sumant temptacions amb un àbac de pètals.
Perdut, perdut em sento, per on no em trobaries.
En la nit
desvetllada i en els somnis del dia,
entre
paisatges vells que el desig enjardina.
Perdut, perdut em sento, on tampoc no em tindries.
Enllà dels ulls de sempre, en les mirades clares,
per veure en quina d’elles m’hi reflecteixo encara.
Perdut, perdut em sento, amb el que jo voldria:
retenir papallones i estimar damunt l’herba,
fins que el temps s’aturés en la pluja del sexe.
Però no em perdré prou; només en melangies.
Rellegiré les cartes d’amor que tinc guardades
sense valor per viure-les; tampoc per enviar-les.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada