El meu germà sóc jo.
Per això vaig aprendre
molt lentament els passos
perquè érem dos a caminar.
I en mi, jo l’esperava.
El meu germà té un nom
que és el meu quan em
criden.
Però ell respon a l’eco.
El veig en el mirall
persistent,
exigent,
persuasiu
com una consciència.
Per això vaig aprendre
a escoltar l’altra veu,
a estimar amb doble força,
a plorar pel seu plor,
a entendrir-me per ell.
El meu germà interior.
Per això que no puc
tenir cap soledat,
ni tan sols odiar-me
sense que ho vulguis tu.
Oh tu, germà, que em salves.
