CARTES SENSE REBRE (TANKES)

             I

Guardo una carta

de quan podia dir-te

que t’estimava.

Mai no vaig enviar-la

tement el teu silenci.

              

            II

¿Vas contestar-me

de seguida la carta?

Ara és inútil

refer-nos de l’absència:

no s’hi val cap resposta.

           III
La guerra esquinça

les cartes que s’escriuen

en la batalla.

Un instant papallones,

abans de caure mortes.

            IV

Ens escrivíem

cartes d’amor romàntiques.

Però la vida

té la pròpia lletra

i no ha sabut llegir-nos.

            V

Tanco una carta

amb més valor que mèrit.

La llum s'acaba...

El vent d’un cop de porta

dirà el moment d’obrir-la.

           

PERDUT EN LES CARTES D'AMOR

Perdut, perdut em sento, on comptar no sabries.

En els versos i els llavis que m’alteren la mètrica,

sumant temptacions amb un àbac de pètals.

Perdut, perdut em sento, per on no em trobaries.

En la nit desvetllada i en els somnis del dia,

entre paisatges vells que el desig enjardina.

Perdut, perdut em sento, on tampoc no em tindries.

Enllà dels ulls de sempre, en les mirades clares,

per veure en quina d’elles m’hi reflecteixo encara.

Perdut, perdut em sento, amb el que jo voldria:

retenir papallones i estimar damunt l’herba,

fins que el temps s’aturés en la pluja del sexe.

Però no em perdré prou; només en melangies.

Rellegiré les cartes d’amor que tinc guardades

sense valor per viure-les; tampoc per enviar-les.