Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pacte fiscal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pacte fiscal. Mostrar tots els missatges

9 d’ag. 2011

EL PACTE FISCAL DELS GERMANS MARX

Llegeixo i escolto declaracions del Duran i Lleida, aspirant a entrar en el govern espanyol, i del Mariano Rajoy, candidat a la presidència del govern. El líder d'UDC ja ha avisat que no pensa promoure l'autodeterminació com a mesura de pressió; al seu torn, Mariano Rajoy, diu que veu inviable el pacte fiscal que duu a la cartera CiU.

Diàleg de sords. Tot i això, estan desitjant posar-se d'acord encara que res no es donin. L'important per Duran no és el què, ni el com, sinó les ganes d'estar, de ser-hi, a Madrid. Em fa pensar en la delirant escena de la pel·lícula “Una nit a l'òpera” dels germans Marx. Són dos que volen discutir un llarg contracte que porten a la mà cadascun d'ells, i davant la clàusula inicial ja de per si absurda i reiterativa (la part contractant de la primera part...), l'un li diu a l'altre “per què ens hem de preocupar per una tonteria com aquesta?”, responent-li el segon “Sí, és massa llarg, el contracte!”. I dit, això, esquincen el tros de paper que no els interessa. El final de l'escena rebla el surrealisme dels Marx, quan en el moment de signar els pocs centímetres en què ha quedat reduït el contracte, després de successives retallades, l'un, fent-se el murri, diu “m'havia oblidat de dir-li que no sé escriure”, i Grouxo, com si res no passés, li contesta “és igual, la meva estilogràfica tampoc no té tinta”.

Amb això resumiria el trist paper que pot fer Duran i Lleida en el debat del pacte fiscal si no porta un as a la màniga. L'exercici de l’autodeterminació hauria d’estar present en la discussió de la part contractant de la segona part. Hi són a temps de posar-ho en el programa electoral de les eleccions generals.

8 de maig 2011

ESCÒCIA I CATALUNYA

Escòcia podrà fer un referèndum per decidir si vol continuar unida a la Gran Bretanya, la qual cosa suposaria desfer l’Acta d’Unió que tenen ambdós regnes des de 1707. Quina diferència amb Madrid que mai no permetrà cap consulta per l'autodeterminació. Què es pot esperar de qui ja nega que Catalunya sigui una Nació?

Tot i tenir majoria absoluta al Parlament escocès, el partit d’Alex Salmond, l’Scottish National Party (SNP) sembla que no promourà la consulta fins passat l’equador de la legislatura, doncs abans vol assolir un increment de competències i el traspàs de tributs. Mentrestant, anirà adobant el terreny perquè la societat estigui majoritàriament convençuda de la secessió de Londres. Pensa que una cosa és la consciència identitària –que hi és- i l’altra l’aspiració nacional elevada a la màxima potència: l’Estat propi.

El SNP ho té més clar que Convergència. Salmond és un independentista declarat, sense embuts, i el seu partit ho porta a l'ADN. Això no passa a CiU, i no passarà mentre Unió actuï com una rèmora. Salmond, des de d’alt, promourà el canvi, el referèndum. A Catalunya, l’independentisme es promou bàsicament des de la societat civil que, dia a dia, empeny els partits a adoptar posicionaments més valents davant la situació de bloqueig i d’incomprensió catalanes.

El fracàs del pacte fiscal que reclama CiU ens durà al més que previsible col·lapse socioeconòmic. Llavors, per força, un altre gall haurà de cantar. Tal vegada en forma d’eleccions anticipades en què la independència estarà clarament escrita en el full de ruta. Fins que no arribi aquest moment, haurem d’anar xiulant per si l’ase vol beure.

2 d’abr. 2011

DIFICULTATS QUE ENFORTEIXEN

Quan els catalans commemorem l’Onze de Setembre ens diuen que celebrem una derrota. Potser sí que hauríem de celebrar una rebel·lia victoriosa, però vam preferir recordar una resistència.

Els catalans estem avesats a avançar amb dificultats i ens hi ajuda la necessitat de fer-nos forts, les ganes de seguir i transcendir, l’oposició al negacionisme. Felip V va guanyar però no se’n va sortir; tampoc Franco. I ara anem cap a la independència perquè ens esquifeixen l’Estatut d’autonomia; perquè ens neguen la plena identitat i la sobirania; perquè ens amaguen les balances fiscals; perquè ens avisen que no hi haurà pacte fiscal que permeti recuperar l'aportació a l'Estat; perquè ens obliguen a repetir les retallades de prestacions; perquè, tot i això, ens posen el malnom d’insolidaris.

Vindrà un dia que commemorarem un alliberament a partir d’aquestes dificultats i canviarem el sentit de la Diada Nacional.