ESCENA DE LLIT
Amb la miradaposada a l’infinit del sostre,
ella li diu: «Tu creus
que ens estimem encara?»
«Què hi faríem aquí,
tan junts, si no?», surt d’ell,
atrinxerat rere els llençols.
Han apagat el llum i arriba el sexe
amb el guió de sempre:
callat, fugaç, mecànic.
De subsistència.
Després, girats d’esquena,
seguint el doble abisme
dels laterals del llit,
pensen que el sexe
és una forma d’estimar imperfecta.
O alegre, de plorar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada