9 de febr. 2020

NOMÉS ELS GOSSOS VAN BORDAR






















Aviat pren, el foc;
no té cap mèrit un incendi.
És més difícil treure’t la pudor del seu fum.

Una nit vaig sentir bordar no sé quants gossos
als defores i en tots els punts de la ciutat.
Anunciaven signes i senyals,
el retorn de les pors antigues
i els colors sense nom de les pors ignorades.

Veia com s’encenien els llums de les finestres
i a dintre veus irades
cridaven, maleïen,
exigien silenci,
clavar-se al llit, dormir.
Ningú no va baixar al carrer.

I vaig anar-me’n sol
—a les espatlles, tot allò que havia entès—
perquè el cel no oferia dreceres ni refugis,
i l’ànima volia fer camí
i arrecerar-se en el costat flonjo dels gossos.

I això que invocar Déu
hagués estat un acte més fàcil i solemne.
Però jo estava en deute:
només els gossos van bordar.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada