NAUFRAGIS
No esperis grans prodigis
ni tampoc els demanis
que no et vindran.
Mira, sinó, la mar profunda:
com un botí de mort,
s’ha apoderat de veus
i ofegades pregàries
perquè cap Déu no estava a punt
per a escoltar-les.
¿Qui mena el temporal,
més poderós que el Déu
de l’esperança?
Per creure, creu en els
naufragis.
Tu aprèn de l’home
que a la platja no cessa
de retornar a la mar els
peixos
naufragats a la sorra.
Ningú no l’ha cridat
però ha fet seva l’hora muda
de la sal a la boca
i les mans necessàries.
Els peixos creuen en qui els
salva.
M'agrada aquest final 'ecologista'
ResponElimina"Els peixos creuen en qui els salva"
Me l'apunto i, si no et fa res, te la copio i la publico.
D'acord. Espero que fora del context s'entengui la frase.
EliminaEi, sempre citant els origens de l'autor, clar
ResponElimina