QUI ABANDONA UN JARDÍ

QUI ABANDONA UN JARDÍ


Qui abandona un jardí

sap que l’ocuparan l’insecte i la mala herba

entre les branques seques.

Qui vol ser recordat

per l’harmonia de les flors creades

no pren els ulls de qui les enalteix.   

Si una mà, un puny,

obre la porta de les guerres,

el foc que arribi serà el teu.

Vindran totes les coses impossibles

i exclamarem: «Això no estava escrit.»

Aleshores caldrà que ens desdiguem

d’anar a rentar la roba dels últims abatuts.

Com ells tindrem les mans gelades

i seran ben inútils

el sabó i l’aigua de les llàgrimes.

Si un dia Déu

deixa perdre el jardí,

qui sabrà d’Ell sense nosaltres?

Qui farà d’esbarzer?