Benvolguts, escolteu-me:
De seguida emprendré
l’inconegut viatge.
Pocs detalls en conec,
com ara que la pluja
no afectarà la ruta,
i que em puc refiar
—inclús de nit i a ulls clucs—
d’un guia ja avesat
als camins de la meva
futura, inexplorada,
i erma geografia.
I si algú no sé veure
fent l’adéu a l’andana,
no patiu pel que jo
pensi des del vagó;
el meu tren és d’aquells
que surten abans d’hora
per molt que us afanyeu.
Però voldré aturar-me,
alentint l’arribada,
a una estació clara
de volta il·luminada.
Porteu-m’hi la maleta
amb les coses de sempre:
he pres cuitadament
només el temps viscut.
Aniré consumint
la fe dins una llàntia;
i per creure, vull creure,
que hi ha una altra parada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada