24 de març 2016

POEMA SENSE VIOLÍ



















Si fes poemes tendres,
d’aquells amb l’elegant
harmonia d’un vals,
ara mateix diria:
«amor, i mar, i lluna.»
I abraçats ballaríem.

Però jo escric damunt
la pell tibada d’un tambor
anunciant, cop rere cop,
que avancen perceptibles
les claudicacions.   

No vinguis a buscar-me per cap dansa
ni em portis les paraules
que volgudament vaig abandonar.
Avui la mel té gust d’abelles mortes.
Fent un acte de fe i veritat, dic:
«rovell, i pedra, i crit.»
En braços de naufragi
duc mort un violí.

19 de març 2016

REFUGIATS















Esperàvem la pluja i només queia
l’angoixant fang de la desesperança,
la pols escarnint l’aigua clara.
Esperàvem que el sol ens escalfés,
però insolent sortia a tatuar-nos
amb agulles els ulls i d’escates els llavis.
Esperàvem el pa en el rebost del somni,
i era buit, ressonant 
com pedres dins les tombes. 
Rebutjàvem el vent, i no hi havia
altre recer que els cossos
fent de veles i sense governall.
Volíem un camí,
i en el nord de la brúixola els fusells
ens dreçaven a un mur
forjat d’apocalipsis.

Després, ja poc quedava a desitjar:
un contrallum i prou de vida.


6 de març 2016

PREGÀRIA DESCREGUDA
















                  I

Diuen que em busques
i no sabem trobar-nos.
Aquí t’espero:
no tinc la teva essència,
només els feixucs passos.
           
                 II
Diuen que em crides;
jo també et demanava
i no venies.
Descregut de la pluja,
treballo terra eixorca.
            
               III
Diuen que habites
en la casa que em sento
de tu tan buida.
Fes-te dins del meu dubte
fins que sàpiga veure't.