Si fes poemes tendres,
d’aquells amb l’elegant
harmonia d’un vals,
ara mateix diria:
«amor, i mar, i lluna.»
I abraçats ballaríem.
Però jo escric damunt
la pell tibada d’un tambor
anunciant, cop rere cop,
que avancen perceptibles
les claudicacions.
anunciant, cop rere cop,
que avancen perceptibles
les claudicacions.
No vinguis a buscar-me per cap dansa
ni em portis les paraules
que volgudament vaig abandonar.
Avui la mel té gust d’abelles mortes.
Fent un acte de fe i veritat, dic:
«rovell, i pedra, i crit.»Avui la mel té gust d’abelles mortes.
Fent un acte de fe i veritat, dic:
En braços de naufragi
duc mort un violí.
duc mort un violí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada