ESTACIÓ AMB SAXO

 

Les estacions sempre tenen l’ànima lleu:

anuncis que varien, passos sense petjada,

l’adéu fet amb la mà fonent-se al mateix temps 

que l’últim dels vagons.

Per això mai ningú no ha construït  

cap forma de l’amor en les andanes.

Només petits oasis, l’aire d’un sentiment.

Prou aire per sentir aquell anònim saxo

tocant Unchained melody

com qui dedica una banda sonora 

per al teló de fons del comiat.

No podria sorprendre’ns millor escenografia: 

tu i jo, la nostra música, 

enduts enllà dels límits de l’estricta 

frontera dels rails. 

Hem plantat un record a voravia.