POETA A LA PLATJA (HAIKUS I TANKES)

            I

Cada tempesta

omple el jardí de peixos

i el mar de pètals.

Vaixells naveguen

allunyats de rumb i àncora

pel blau celeste.

Les blanques veles,

com llençols que es despleguen

en terrats d’aigua.

Les teves llunes

em guien quan et banyes

tan cristal·lina.

Oh quin mestratge

el vaivé de les ones,

l’esclat d’escumes.

            II

Damunt la sorra

escric fràgils poemes

amb l’esperança

que una mirada els prengui

i salvi de l’onada.

Potser retornin

muntant la pell de nacre
del meu naufragi.

Hi ha qui recull petxines

quan moren els poetes.