13 d’ag. 2014

POETA A LA PLATJA (HAIKUS I TANKES)















            I
Cada tempesta
omple el jardí de peixos
i el mar de pètals.

Vaixells naveguen,
ja lluny de tot rumb i àncora,
pel blau celeste.

Les blanques veles,
llençols estesos sobre
terrats de l’aigua.

Per entre llunes
em perdo quan et banyes
tan cristal·lina.

Entre les roques,
tu, jo, les aigües manses;
el port perfecte.

Oh quin mestratge
el vaivé de les ones,
l’esclat d’escumes.

            II
Vana esperança
la de qui escriu poemes
damunt la sorra;
que una mirada els prengui
i salvi de l'onada.

Desfullats versos,
ferits com les petxines
que ignoren rimes.
Muntant una medusa,
mar endins, fan naufragi.

Potser retornin
en un llibre de nacre,
verges les pàgines.
Hi ha qui recull conquilles
quan moren els poetes.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada