29 de juny 2014

DESRECORDANT (ALZHEIMER)












Sempre vaig creure, pare, que vivies
resseguint el passat.
Et brillaven els ulls amb els records
d’allò que en feies dolor i èpica:
la infància atrapada dins la guerra,
la grisor de després, el servei militar
endurit com un rosegó de pa,
l’esforç de sol a sol
esculpint-te a les mans la duresa espartana.
Però un dia al mirall
t’hi reflectires amb un rostre inconegut:
eres la imatge de ningú.
Vas desaprendre-ho tot, menys el teu nom.
Cap altra malaltia no podia
en tu ser tan cruel. Sense memòria, 
assajaves la mort.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada