BLUES DE FINAL DE COMBAT

El soldat ferit, de Marcel Janco

Avui els bombarders han aturat

els seus tambors. Cap bala ja no esquinça

el vel impur de l’aire fumejant.

És molt dur el silenci quan se sent

amb pedres a l’oïda i entre ferros vençuts.

Algú diu que la guerra s’ha acabat;

ve d’un cant ofegat, com de sordina.

Potser l’home menteix, potser ningú no canta,

perquè la guerra romp les melodies.

Però és ben certa aquesta pau, la meva:

particular, interna, exhalant, del color

fangós que pren la sang dels soldats abatuts.

Si abans algú cantava, que canti un blues per mi.

Sol, en l’últim combat.