11 de març 2014

BLUES DE FINAL DE COMBAT

El soldat ferit, de Marcel Janco






















Avui els bombarders han aturat
els seus tambors. Cap bala ja no esquinça
el vel impur de l’aire fumejant.
És molt dur el silenci quan se sent
amb pedres a loïda i entre ferros vençuts.
Algú diu que la guerra s’ha acabat;
ve dun cant ofegat, com de sordina.
Potser l’home menteix, potser ningú no canta,
perquè la guerra romp les melodies.
Però és ben certa aquesta pau, la meva:
particular, interna, exhalant, del color
fangós que pren la sang dels soldats abatuts.
Si abans algú cantava, que canti un blues per mi.
Sol, en l’últim combat.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada