SORTIDA

Sortir al balcó,

baixar al carrer

i seure al parc.

Parlar de res, del temps,

parlar amb algú que porta un gos

esquifit però bordador.

Fer un mos vora la font;

que et vingui la pixera matinera,

la calor de l’asfalt, el pol·len

de plantes que no saps posar-hi nom.

No llegir ni amb ulleres,
tafanejar minuts que es repeteixen,

espolsar-se amb perícia les mosques,
endur-se el fang als peus.

Tot això bé ho podria fer el teu gos.

Tornar a casa, també.

MÉS ENLLÀ DE LES FLORS

Llegiràs l’epitafi:
«Un pom de flors separa
el record de l’oblit.»

Però tu no me’n portis;

mai no hauré estat aquí.

Vaig quedar-me en els versos

de l’amor que escrivírem

calladament de nit,

al lluny i a quatre mans.

I ja no en sé sortir.