Sortir al balcó,
baixar al carrer
i seure al parc.
Parlar de res, del temps,
parlar amb algú que porta un gos
esquifit però bordador.
Fer un mos vora la font;
que et vingui la pixera matinera,
la calor de l’asfalt, el pol·len
de plantes que no saps posar-hi nom.
No llegir ni amb ulleres,
tafanejar minuts que es repeteixen,
tafanejar minuts que es repeteixen,
espolsar-se amb perícia les mosques,
endur-se el fang als peus.
endur-se el fang als peus.
Tot això bé ho podria fer el teu gos.
Tornar a casa, també.
