¿Algú creu que l’ocell lliure i feréstec
té la sensació que ha volat prou?
¿O que l’ocell captiu de la terrassa,
tot i no volar, no en manté el propòsit?
També l’amor es fa aquestes preguntes.
Perquè no hi ha un model per estimar,
desconec si podríem estimar-nos
més, o acostar-nos a un encara més.
L’amor ens deixarà el regust del dubte,
un dubte que al final assumirem
a mig camí entre el convenciment
i l’ombra d’una claudicació.
Però quan amb ulls clucs revisi el mapa
Però quan amb ulls clucs revisi el mapa
d’on no he sabut volar, compartiré
l’engabiat propòsit de l’ocell.
